Sovint la feina del periodista és menystinguda i desprestigiada per la societat, es titlla al professional de sensacionalista i de servicial amb el poder, quan, realment, no hauria de ser així. El periodisme viu uns dies obscurs, la irrupció de les xarxes socials ha colpejat la professió, però les bones maneres i el bon treballar de nombrosos periodistes dóna al sector l’esperança d’un futur millor. Aquest és el cas d’un dels temes més mediàtics i rellevants que ha aparegut en el món periodístic els últims dies, el “Barçagate”, com a molts els agrada anomenar. Per posar-nos en context, des del programa La Llotja del Què t’hi Jugues, podcast emès a la SER Catalunya, es va destapar, després d’aproximadament un any, una de les controvèrsies més grans dels últims anys a Can Barça. Segons apuntaven Adrià Soldevila i Sergi Escudero, els presentadors del programa, el Barça hauria contractat una empresa de telecomunicacions, la tan famosa ja I3 Ventures, per tal que fes un seguiment a les xarxes socials de la marca Barça, que netegés el nom del president Bartomeu i, aquí neix la controvèrsia, ataqués diferents personalitats, com jugadors, exjugadors, futuribles presidents… per desprestigiar la seva imatge a Internet.
Mitjançant la publicació de diversos informes que el podcast va poder aconseguir, van sortir a la llum nombroses pàgines, hashtags, comptes de Twitter… Que es dedicaven a fer mala praxi però sense utilitzar el nom del Barça. Aquest tema va aixecar polseguera, com és evident, i la majoria dels mitjans de comunicació, tant d’abast nacional com internacional, se’n van fer ressò.
Un dels diaris que en va fer un seguiment més exhaustiu va ser ElPaís en la seva edició a Catalunya. Ja el mateix dia que sortia a la llum l’escàndol, es publica una notícia que fa una primera aproximació a tot el que s’havia publicat les darreres hores. A partir d’aquí ja apareixen més articles relacionats amb el tema, escrits per Ramon Besa, on sempre es manté la neutralitat i no s’adopta cap postura amb el tema, només la d’informar dels fets tal com van succeir.
Un altre dels mitjans que en va fer un seguiment exhaustiu va ser el Mundo Deportivo. El mitjà català, conegut per ser fidel a la directiva blaugrana, va deixar bastant de banda els seus ideals i es va limitar a anar relatant els fets que passaven sense adoptar una postura massa contrària a la SER i a tot allò que s’anava publicant. A més publica alguns dels informes, com el de Víctor Font, per tal de mostrar que no ho tenen del tot clar si això publicat és cert o no, i que si s’han de posicionar, ho faran del costat dels companys de La Llotja. També destaca la columna que va escriure Marçal Llorente, periodista a qui Piqué va anomenar “Titella” durant aquells dies convulsos al Camp Nou, criticant al capità blaugrana i fent un clam a la unitat, per intentar maquillar el que passava.
Encara que avui en dia tothom cregui que publicant fotografies a Twitter d’un esdeveniment per casualitat i tenint milers de retuits i “m’agrades” ja et pots considerar professional de la comunicació, està molt equivocat. Els periodistes són necessaris per a la societat, i el treball que van fer Adrià Soldevila i Sergi Escudero ho demostra. Després d’un any de moltes reunions amb peces implicades, d’amenaces, de problemes, però de sobretot de molt de treball veu llum una feina periodística excel·lent que revifa les aspiracions de molts futurs periodistes i fa veure a la societat que el món comunicatiu està més viu que mai.
Actualitat des del sofà 