Categories
Sin categoría

La gota que va fer vessar el got

Sovint la feina del periodista és menystinguda i desprestigiada per la societat, es titlla al professional de sensacionalista i de servicial amb el poder, quan, realment, no hauria de ser així. El periodisme viu uns dies obscurs, la irrupció de les xarxes socials ha colpejat la professió, però les bones maneres i el bon treballar de nombrosos periodistes dóna al sector l’esperança d’un futur millor. Aquest és el cas d’un dels temes més mediàtics i rellevants que ha aparegut en el món periodístic els últims dies, el “Barçagate”, com a molts els agrada anomenar. Per posar-nos en context, des del programa La Llotja del Què t’hi Jugues, podcast emès a la SER Catalunya, es va destapar, després d’aproximadament un any, una de les controvèrsies més grans dels últims anys a Can Barça. Segons apuntaven Adrià Soldevila i Sergi Escudero, els presentadors del programa, el Barça hauria contractat una empresa de telecomunicacions, la tan famosa ja I3 Ventures, per tal que fes un seguiment a les xarxes socials de la marca Barça, que netegés el nom del president Bartomeu i, aquí neix la controvèrsia, ataqués diferents personalitats, com jugadors, exjugadors, futuribles presidents… per desprestigiar la seva imatge a Internet.

Mitjançant la publicació de diversos informes que el podcast va poder aconseguir, van sortir a la llum nombroses pàgines, hashtags, comptes de Twitter… Que es dedicaven a fer mala praxi però sense utilitzar el nom del Barça. Aquest tema va aixecar polseguera, com és evident, i la majoria dels mitjans de comunicació, tant d’abast nacional com internacional, se’n van fer ressò.

Una de les pàgines dels informes que La Llotja va publicar. Font: AS

Un dels diaris que en va fer un seguiment més exhaustiu va ser ElPaís en la seva edició a Catalunya. Ja el mateix dia que sortia a la llum l’escàndol, es publica una notícia que fa una primera aproximació a tot el que s’havia publicat les darreres hores. A partir d’aquí ja apareixen més articles relacionats amb el tema, escrits per Ramon Besa, on sempre es manté la neutralitat i no s’adopta cap postura amb el tema, només la d’informar dels fets tal com van succeir.

Notícia del dia després que es coneix l’escàndol del Barça. Font: ElPaís.cat

Un altre dels mitjans que en va fer un seguiment exhaustiu va ser el Mundo Deportivo. El mitjà català, conegut per ser fidel a la directiva blaugrana, va deixar bastant de banda els seus ideals i es va limitar a anar relatant els fets que passaven sense adoptar una postura massa contrària a la SER i a tot allò que s’anava publicant. A més publica alguns dels informes, com el de Víctor Font, per tal de mostrar que no ho tenen del tot clar si això publicat és cert o no, i que si s’han de posicionar, ho faran del costat dels companys de La Llotja. També destaca la columna que va escriure Marçal Llorente, periodista a qui Piqué va anomenar “Titella” durant aquells dies convulsos al Camp Nou, criticant al capità blaugrana i fent un clam a la unitat, per intentar maquillar el que passava.

Notícia del 18 de febrer on es recull el comunicat del Barça. Font: Mundo Deportivo

Encara que avui en dia tothom cregui que publicant fotografies a Twitter d’un esdeveniment per casualitat i tenint milers de retuits i “m’agrades” ja et pots considerar professional de la comunicació, està molt equivocat. Els periodistes són necessaris per a la societat, i el treball que van fer Adrià Soldevila i Sergi Escudero ho demostra. Després d’un any de moltes reunions amb peces implicades, d’amenaces, de problemes, però de sobretot de molt de treball veu llum una feina periodística excel·lent que revifa les aspiracions de molts futurs periodistes i fa veure a la societat que el món comunicatiu està més viu que mai.

Categories
Sin categoría

Calma després de la tempesta

Maxwell McCombs va ser un dels impulsors de la teoria de l’agenda-setting, fonamentada en el fet que els mitjans no deien el que havia de pensar la gent sinó que recomanaven com s’havia de pensar. Aquesta teoria ha arrelat molt fort en la societat actual, la gent s’informa gràcies als seus mitjans de confiança i aquests són els que estableixen, com és evident, què és el que mostren en portada o en sumaris i què és el que no. Nogensmenys, McCombs també afirma en un dels seus estudis més recents que l’aparició d’Internet pot significar el final de la fixació d’agenda tal com l’hem coneguda en les últimes dues dècades. I això és degut a la fragmentació de fonts i que cadascú ja disposa d’una agenda mediàtica exclusiva.

Encara que la teoria de l’agenda-setting va perdent pistonada amb el pas dels anys tal com afirma un dels seus creadors, aquest pas cap a la fragmentació absoluta de fonts encara li queden uns anys. És per això que els mitjans més potents encara compten amb la possibilitat de poder dir que és allò que es publica i que la gent se’n farà ressò, i què és allò que decideixen amagar i silenciar durant el temps que faci falta.

És per aquesta raó que a la segona entrada del blog m’agradaria parlar sobre un tema que, durant uns dies va ser portada en nombrosos diaris però amb el pas del temps i els esdeveniments que s’anaven succeint va perdre importància en les redaccions. Aquest tema del qual parlo és el futbol femení en l’àmbit estatal.

Portada del MARCA del dia que es va conèixer l’adhesió del Real Madrid a la Lliga espanyola femenina

Aquesta portada correspon al 23 de juny de 2019, dia en què es va conèixer que el Real Madrid disputaria la Lliga Iberdrola la temporada vinent. La portada va aixecar molta admiració i respecte a les xarxes socials, ja que, per primer cop a la història, el diari més llegit a Espanya donava importància a un esport femení. Amb això es va pensar que a partir d’aquell moment el diari MARCA donaria molta més importància a la primera divisió femenina espanyola, però no va ser així.

Portada del MARCA del dilluns 10, dia després que el Barça femení guanyés la Supercopa Espanyola.

Com podem veure en aquesta portada del mateix diari, la victòria del Barça a la Supercopa espanyola es va col·locar en petit a la part inferior de la portada, fent-ho així quasi il·legible, donant-li més importància a la victòria del Madrid i el Barça en dos partits de la Lliga que a una final. Això denota, per una banda, que quan la notícia no la realitza el Real Madrid femení aquest fet no és suficientment noticiable com per col·locar-ho en gran i en portada i que, si el mateix dia hi ha un partit masculí, aquest pren més rellevància encara que no estigui en joc un títol.

Portada del MARCA del 25 de juny de 2019

Aquesta és l’última portada on la imatge principal és de futbol femení, i curiosament, coincideix que només és dos dies després de la publicació de l’altra portada anteriorment anomenada. Això evidencia la falta de representació que el futbol femení té en els mitjans, i especialment, al MARCA, el diari esportiu més important d’Espanya, per tant extrec la conclusió que encara hi ha molt camí a recórrer i que s’ha de fer molta feina a escala comunicativa per tal d’intentar anivellar les notícies, no només de futbol, sinó d’esport femení.

Categories
Sin categoría

Les dues cares de la moneda

En aquesta primera entrada del bloc m’agradaria comentar el tractament que els diversos mitjans van fer sobre dues de les polèmiques que han afectat les últimes setmanes, no només el món de l’esport, sinó també la societat en general. Aquests dos temes són, els insults antifeixistes a Zozulya, jugador ucraïnès de l’Albacete, a Vallecas, i el comportament racista contra Iñaki Williams al camp de l’Espanyol.

Pel que fa a la primera polèmica, els diversos mitjans analitzats, des dels diaris generalistes d’El País, El Confidencial o La Vanguardia, als diaris esportius com el Mundo Deportivo, l’AS o el MARCA, segueixen la mateixa estructura: comencen dient què ha passat, és a dir, la suspensió del partit per insults antifeixistes, i remarquen que és el primer partit de la història de la Lliga suspès. Tot seguit passen a parlar sobre l’origen d’aquests insults i expliquen el fitxatge errat del jugador per l’entitat madrilenya, ja que els seus aficionats d’esquerres, els anomenats “Bukaneros”, després de conèixer la ideologia “neonazi” de l’ucraïnès, es van negar a què vestís la samarreta del seu equip.

Pel que fa al segon conflicte, he analitzat els mateixos diaris per a poder-ne comparar la similitud amb l’altre tema i poder-ne extreure conclusions. Si ens fixem en l’estructura, és semblant a la notícia de Zozulya, comencen explicant els fets i les declaracions del jugador on condemna els insults racistes, i expliquen tal com va anar la situació. A més també fan referència al fet que el partit no va ser suspès i mencionen que l’únic partit suspès a Espanya per insults va ser el de Vallecas.

Arribats a aquest punt, i presentats els arguments i les explicacions que cada diari fa sobre aquests dos temes, és important indagar en la visió i en el posicionament que cada diari en fa. Per poder dur a terme una anàlisi complet analitzaré el tractament que en va fer el MARCA, el diari més llegit a Espanya. És important destacar que aquest diari es posiciona en contra de qualsevol violència, sigui física o psicològica en els camps de futbol, però la visió que en té en un afer i l’altre fa posar en dubte la veracitat d’aquest posicionament.

Si ens fixem en les notícies relatives al cas de Zozulya, el diari es fixa molt en els crits i en la reacció que va tenir la gent, però no es fa massa ressò del rerefons d’aquests crits, el jugador s’havia mostrat en nombrosos casos favorable a l’exèrcit ucraïnès pel que fa al conflicte amb els russos i adoptant una posició extremista i propera al feixisme, és per aquesta raó que els aficionats li dedicaven aquests insults. En canvi, en el cas del racisme a Cornellà, els insults es feien només pel color de pell del jugador, no per cap declaració polèmica ni cap fet que pugui ser condemnable.

A més d’aquesta diferència en el tractament de les notícies cal destacar que, com ja és sabut, el MARCA no és el més indicat en defensar aquests temes ja que, en el passat, van publicar portades racistes i amb missatges que ara condemnen.

També val la pena analitzar perquè en el cas dels insults a Zozulya el partit es va suspendre i en el cas de Williams no. I és en aquest punt on neixen les diverses discrepàncies, tal com explica el Iusport, la qüestió radica en el fet que l’àrbitre d’un partit es va adonar dels càntics i el de l’altre no. A part, si analitzem el que diuen els diaris, tampoc hi ha un crit unànime a favor de la suspensió del partit, sinó de reaccions a posteriori que, si bé són positives per condemnar els fets i erradicar els càntics en un futur, no curen el mal ja fet al jugador de l’Athletic.

Design a site like this with WordPress.com
Per començar