Categories
Sin categoría

La gota que va fer vessar el got

Sovint la feina del periodista és menystinguda i desprestigiada per la societat, es titlla al professional de sensacionalista i de servicial amb el poder, quan, realment, no hauria de ser així. El periodisme viu uns dies obscurs, la irrupció de les xarxes socials ha colpejat la professió, però les bones maneres i el bon treballar de nombrosos periodistes dóna al sector l’esperança d’un futur millor. Aquest és el cas d’un dels temes més mediàtics i rellevants que ha aparegut en el món periodístic els últims dies, el “Barçagate”, com a molts els agrada anomenar. Per posar-nos en context, des del programa La Llotja del Què t’hi Jugues, podcast emès a la SER Catalunya, es va destapar, després d’aproximadament un any, una de les controvèrsies més grans dels últims anys a Can Barça. Segons apuntaven Adrià Soldevila i Sergi Escudero, els presentadors del programa, el Barça hauria contractat una empresa de telecomunicacions, la tan famosa ja I3 Ventures, per tal que fes un seguiment a les xarxes socials de la marca Barça, que netegés el nom del president Bartomeu i, aquí neix la controvèrsia, ataqués diferents personalitats, com jugadors, exjugadors, futuribles presidents… per desprestigiar la seva imatge a Internet.

Mitjançant la publicació de diversos informes que el podcast va poder aconseguir, van sortir a la llum nombroses pàgines, hashtags, comptes de Twitter… Que es dedicaven a fer mala praxi però sense utilitzar el nom del Barça. Aquest tema va aixecar polseguera, com és evident, i la majoria dels mitjans de comunicació, tant d’abast nacional com internacional, se’n van fer ressò.

Una de les pàgines dels informes que La Llotja va publicar. Font: AS

Un dels diaris que en va fer un seguiment més exhaustiu va ser ElPaís en la seva edició a Catalunya. Ja el mateix dia que sortia a la llum l’escàndol, es publica una notícia que fa una primera aproximació a tot el que s’havia publicat les darreres hores. A partir d’aquí ja apareixen més articles relacionats amb el tema, escrits per Ramon Besa, on sempre es manté la neutralitat i no s’adopta cap postura amb el tema, només la d’informar dels fets tal com van succeir.

Notícia del dia després que es coneix l’escàndol del Barça. Font: ElPaís.cat

Un altre dels mitjans que en va fer un seguiment exhaustiu va ser el Mundo Deportivo. El mitjà català, conegut per ser fidel a la directiva blaugrana, va deixar bastant de banda els seus ideals i es va limitar a anar relatant els fets que passaven sense adoptar una postura massa contrària a la SER i a tot allò que s’anava publicant. A més publica alguns dels informes, com el de Víctor Font, per tal de mostrar que no ho tenen del tot clar si això publicat és cert o no, i que si s’han de posicionar, ho faran del costat dels companys de La Llotja. També destaca la columna que va escriure Marçal Llorente, periodista a qui Piqué va anomenar “Titella” durant aquells dies convulsos al Camp Nou, criticant al capità blaugrana i fent un clam a la unitat, per intentar maquillar el que passava.

Notícia del 18 de febrer on es recull el comunicat del Barça. Font: Mundo Deportivo

Encara que avui en dia tothom cregui que publicant fotografies a Twitter d’un esdeveniment per casualitat i tenint milers de retuits i “m’agrades” ja et pots considerar professional de la comunicació, està molt equivocat. Els periodistes són necessaris per a la societat, i el treball que van fer Adrià Soldevila i Sergi Escudero ho demostra. Després d’un any de moltes reunions amb peces implicades, d’amenaces, de problemes, però de sobretot de molt de treball veu llum una feina periodística excel·lent que revifa les aspiracions de molts futurs periodistes i fa veure a la societat que el món comunicatiu està més viu que mai.

Categories
Sin categoría

Calma després de la tempesta

Maxwell McCombs va ser un dels impulsors de la teoria de l’agenda-setting, fonamentada en el fet que els mitjans no deien el que havia de pensar la gent sinó que recomanaven com s’havia de pensar. Aquesta teoria ha arrelat molt fort en la societat actual, la gent s’informa gràcies als seus mitjans de confiança i aquests són els que estableixen, com és evident, què és el que mostren en portada o en sumaris i què és el que no. Nogensmenys, McCombs també afirma en un dels seus estudis més recents que l’aparició d’Internet pot significar el final de la fixació d’agenda tal com l’hem coneguda en les últimes dues dècades. I això és degut a la fragmentació de fonts i que cadascú ja disposa d’una agenda mediàtica exclusiva.

Encara que la teoria de l’agenda-setting va perdent pistonada amb el pas dels anys tal com afirma un dels seus creadors, aquest pas cap a la fragmentació absoluta de fonts encara li queden uns anys. És per això que els mitjans més potents encara compten amb la possibilitat de poder dir que és allò que es publica i que la gent se’n farà ressò, i què és allò que decideixen amagar i silenciar durant el temps que faci falta.

És per aquesta raó que a la segona entrada del blog m’agradaria parlar sobre un tema que, durant uns dies va ser portada en nombrosos diaris però amb el pas del temps i els esdeveniments que s’anaven succeint va perdre importància en les redaccions. Aquest tema del qual parlo és el futbol femení en l’àmbit estatal.

Portada del MARCA del dia que es va conèixer l’adhesió del Real Madrid a la Lliga espanyola femenina

Aquesta portada correspon al 23 de juny de 2019, dia en què es va conèixer que el Real Madrid disputaria la Lliga Iberdrola la temporada vinent. La portada va aixecar molta admiració i respecte a les xarxes socials, ja que, per primer cop a la història, el diari més llegit a Espanya donava importància a un esport femení. Amb això es va pensar que a partir d’aquell moment el diari MARCA donaria molta més importància a la primera divisió femenina espanyola, però no va ser així.

Portada del MARCA del dilluns 10, dia després que el Barça femení guanyés la Supercopa Espanyola.

Com podem veure en aquesta portada del mateix diari, la victòria del Barça a la Supercopa espanyola es va col·locar en petit a la part inferior de la portada, fent-ho així quasi il·legible, donant-li més importància a la victòria del Madrid i el Barça en dos partits de la Lliga que a una final. Això denota, per una banda, que quan la notícia no la realitza el Real Madrid femení aquest fet no és suficientment noticiable com per col·locar-ho en gran i en portada i que, si el mateix dia hi ha un partit masculí, aquest pren més rellevància encara que no estigui en joc un títol.

Portada del MARCA del 25 de juny de 2019

Aquesta és l’última portada on la imatge principal és de futbol femení, i curiosament, coincideix que només és dos dies després de la publicació de l’altra portada anteriorment anomenada. Això evidencia la falta de representació que el futbol femení té en els mitjans, i especialment, al MARCA, el diari esportiu més important d’Espanya, per tant extrec la conclusió que encara hi ha molt camí a recórrer i que s’ha de fer molta feina a escala comunicativa per tal d’intentar anivellar les notícies, no només de futbol, sinó d’esport femení.

Design a site like this with WordPress.com
Per començar